PORTAL DEL VELL BETLEM

Mentre el foc del crepuscle es va marcint
l’àngel baixa del cel vestit de llum
i la nit para el seu mantell d’estrelles
que il·lumina un portal del vell Betlem.

Una mula i un bou escalfen l’aire
del jaç de palla on neix un Rei infant
i el seu plor redimeix els cors dels homes
amb la tendra mirada que veu el món.

I aquest Infant renova la bondat divina
i omple tota la terra d’un amor,
que convida a conviure amb harmonia
amb tota la creació suprema.

I uns cants angelicals van proclamant
arreu, el naixement del Fill de Déu…

Mentre camino amb goig vers el portal!

FOC TORNASSOLAT

El sol es lleva embolcallat de flames
i la llum vessa flaixos malva rosa,
mentre el gall canta la cançó ancestral
que proclama la festa: Sant Joan.

Les brides tensen l’harmonia esvelta
dels cavalls, atzabeges, que són símbol
d’aquella força oculta que arrossega
els cors a formar part del protocol.

El gin i llimonada corre arreu,
com un riu sinuós que abeura el joc
ardent dels caragols, sobre l’arena,
amb un núvol de joia i de suor.

La veu del poble anima esperonat
les proeses que ens fan els cavallers…

Amb foc tornassolat de passió!

Instantània

Sobre el desert el sol ardent

i en el meu cor la llum del cel.

ROSES DE FOC

 

hoguera que hace llamear las rosas
en las manchadas pieles de pantera.
RUBÉN DARÍO

Crema en silenci, mentre passa el dia,
el caliu de l’amor al seu altar;
mes quan la nit vesteix de pedreria
llavors s’inflama un bleix de tacte arcà,
flam que dibuixa els ulls d’un cel empiri
i es transforma en les roses del deliri.

Nua, sota la llar de l’univers,
se’m reflecteix tota la fosca encesa;
em tatua aquest cos el flaix d’un vers
i es fa desig de lluna i de feresa.
Com pantera que sent l’atàvic crit,
el goig em pinta taques de delit.

L’embruix salvatge pel meu cor camina
dins la selva fiblant dels sentiments;
vaig conquerint corrents de sang marina
i trenco l’ona als íntims continents.
Tot el meu ser mullat per les estrelles,
es transforma en les mítiques poncelles.

El vespre em fa de llit i de coixí
i bressa el somni meu diamantí.
Sobre la pell ja em crema el seu fulgor…
Roses de foc per una nit d’amor !

A PROP TEU…

El que vulguis, amor meu,
a prop teu!

Si em volies fer un favor,
fes-me amor!

Si volies el meu mal,
tant se val!

Si amb petons em vols omplir,
diré sí!

Mes, si em pregues l’abandó,
diré no!

A prop teu…
el que vulguis, amor meu!

EL BELL MIRACLE

Eternament va renovant-se
el bell miracle,
del naixement del bon Jesús,
en nostres cors.

Com un auguri redemptor
que neix cada any,
amb un nadó que plora i riu
al rusc de palla.

Cantem plegats cançons d’amor,
cantem pregàries
que el món camina esmaperdut.
Volem salvar-lo!

Cançons d’amor cantem plegats
per redimir-lo!

Quadern de Camp

Treball d’investigació de la costa de Menorca com a poetessa.
La investigació va donar el fruit d’un llibre de poesia MARAGDINES.

El meu propòsit era poetitzar les platges i els indrets costaners de l’illa, per això em vaig proposar anar a la majoria de les platges per personalitzar-les i descriure els seus trets particulars que les fessin intransferibles les unes de les altres.

Aquesta idea va néixer en la meva ment, talment fos un mandat superior que em va empènyer a realitzar aquesta tasca dantesca. Fins aleshores havíem tingut poques pluges en l’hivern, però aquell any havia plogut abundosament i aquest fet va impulsar la natura amb un esclat prodigiós de la flora, com si sabessin que anava a immortalitzar-les i s’haguessin posat les seves millors gales.

La meva investigació va començar, però la meva intenció no era conèixer la geologia de cada indret, sinó visualitzar-les i remarcar, de cada una, les seves peculiars característiques, i les vaig descriure individualment, com si fossin cadascuna una peça única del litoral marí.

EL FOC SANTJOANER

El foc santjoaner ja fa caliu

en el cor bategant de Ciutadella,

i aquest caliu inflama il·lusió,

arreu, arreu dels set punts cardinals.

L’astre sol ens envia un mut missatge

amb les lletres pintades de fil d’or.

La festa augura els màgics caragols

i els cavalls senten aquell foc intern

que els fustiga els sentits amb raigs de goig

amb llaçades florides dels estels.

Els cavallers frisosos els guarneixen,

mentre el dia obre l’arc de la nit nua.

El gin i llimonada llisca eufòric,

com una torrentera desfermada

als colls assedegats dels embruixats,

criden ensems tambor i flabiol

a la magna qualcada que comença

amb folls càntics que arriben fins al cel.

La melodia que ens agita el cor

aborda les grans prades siderals,

del nostre Déu, com una oració,

que crida amb joia: VISCA SANT JOANT!

“Viatge a Turquia”

Un viatge a Turquia va ser el destí que ens va sortir en les dates que nosaltres estàvem disponibles. Jo em vaig anar-hi a causa de la mort de la meva germana petita que em va afectar molt, pel fet que vaig tenir cura d’ella durant quatre mesos.

La meva filla em va convidar a aquest viatge que era un destí qualsevol, no tenia cap importància el lloc on anéssim, si això em distreia de la meva pena.

I vam fer la ruta ANTALYA-KONYA-CAPADOCIA. El primer dia quan vaig despertar me’n vaig anar a fer una ullada a la platja d’ANTALYA a l’Hotel Barceló. El primer que vaig veure va ser una camada de gats que em seguien famolencs, el lloc era un paradís. Quan vaig esmorzar hi havia un gat que restava en el menjador de l’hotel com un hoste més d’aquell lloc.

Les excursions del dia ens van impressionar: la Mesquita Yivli s.XII, les cascades karpuzkaldiran, el Museu Arqueològic i el mercat d’Antalya, en tots els llocs vam trobar gats i gossos famolencs i no portàvem res de menjar.

Però el segon dia ja ens vam espavilar a agafar del bufet de l’hotel uns embotits i uns pans per a aquella tropa de gats i gossos sense amo i allà on anàvem repartíem els queviures amb avidesa. El teatre grecoromà d’Aspendos i les cascades de Kursunlu van ser la nostra grata sorpresa per a admirar.

Encara no havíem comprat res i va ser a ALANYA on vam començar a comprar els regals per a la resta de família, que ens esperava amb desfici. Vam visitar la fortalesa Selyúcida s. XIII i la gruta de Damlata, d’acció terapèutica per a persones que pateixen asma.

CAPADÒCIA va ser on vam poder comprovar l’antítesi d’un lloc marí ple d’un paisatge d’estiu que havíem visitat abans, amb el desèrtic panorama de les seves formes gairebé extraterrestres. Vam visitar Avcilar i Güvercinlik, la vall de Göreme, la vall de Pasabag o Cavusin, la ciutatt subterrània d’Özkonak o Seratli, la vall d’Ihlara, les esglésies rupestres, Belisima, Güzelyut…

A la tornada vam visitar Konya i el Mausoleu de Meviana. Ens va impressionar tant tot el recorregut. No va ser la primera vegada que visitàvem aquest país, ni serà l’ultima que tornem a Turquia.

Per això us recomano un viatge per restablir-vos com la millor teràpia!!!

AIRES PURIFICADORS

Aquesta nit que raja foc d’estels
la Verge dóna a llum el nen Jesús,
i el Pare el besa des de l’infinit
com Fill que regnarà el cel i la terra.

Però el seu ceptre sols és d’amor i gràcia
que inunda els cors amb la bondat divina
per redimir els humans del mut pecat
que parla amb veu d’aquell àngel caigut.

I neix amb aires purificadors
que ens emplenen de joia ide puresa,
i ens consola en les hores de dolor,
i ens ensenya el camí que du al seu regne…

Ens meravella els ulls el Fill de Déu,
i una onada de pau vesteix Nadal!