De molt endintre et parlo amb la veu muda
i aquest ressó que sents ben sord, amor,
em surt de l’ànima!
Perquè en cada paraula hi ha la llum
invisible d’on vessa el sentiment.
Del mateix raig te’l dono,
del raig mateix me’l dóna Déu,
i així, amor meu, és com et parlo…
