Enmig de la blavor majestuosa
del mare nostrum sura, verge,
una illa en el gresol del gel i el foc.
Mentre que l’esculpeixen les ones d’aquest mar
tan esotèric,
brama amb el tro i el llamp de la tempura
que crea l’estructura mitològica
de la novella mare terrenal.
Així retalla el seu cos nu
que enjoia amb el tresor que posseeix:
les cristal·lines perles lapislàtzuli.
Llavors en cada cala s’ajeu un geni fos
i en el seu ondulat cabell somriu
tot aquell sol del macrocosmos
que il·lumina el principi del vell temps!
