-Son Xoriguer-
Escopinya dentada de rocam
que et plau de ser la més salvatge.
Tota la corba del teu arc dibuixes
entre els esculls més baixos que et cenyeixen.
Però t’encanta d’ésser diferent
perquè t’estens com un ventall d’ivori
curull de filigranes sense fi.
I t’escolpeix morbosa la marea
amb un vaivé dels rínxols d’ona brava;
ensems també es barreja el còsmic cel
amb l’aigua viva.
I així et va canviant sempre el color
com ho fa el savi i vell camaleó!
