Vora del mar teixia el meu bressol
la goja de les aigües costaneres
i la brisa marina es feia alè
del meu batec de vida entre les ones.
Rínxols de blanca escuma i melodia
em van acaronar el primer dels sons
i es filtrava en les venes el murmnuri
de la cançó ancestral mediterrània.
Jo en porto el ritme imprès a la medul·la
perquè em cenyeix el cos el seu gotim
salobre de turqueses. Com la meva
mítica mare, sóc aigua marina!
