Percebo la inspiració de Riba,
Maragall, Verdaguer, Espriu i Torres…
Com una font que neix lliure del ventre
del cor que amara les idees seques
amb l’abundor del seu cabal fecund.
Com un miratge ple de llum que em parla
i em besa el front des de l’eternitat.
Com la més valuosa ofrena viva
que el seny hagi rebut en aquest món.
Perquè sóc com un brot que surt de l’arbre
viu i fecund de la literatura!
