Sobre el llençol de calma de la mar
els ulls del cel reposen sobre el blau
que reflecteix la llum misteriosa
de l’infinit que serva tots els homes.
Però les portes de l’infern conspiren
per obrir-se de bat a bat i els àngels
caiguts desfermen folles tempestats
per enfonsar els vaixells curulls de vides.
Les ones prenen força sense límit
que genera el corrupte Lucifer,
com la més sorollosa i vil venjança
que provoca al Senyor de l’univers.
Però els ulls càlids de la bondat
apaivaga la fúria del mal
i torna aquella calma dels seus ulls divins!
Molt bé, Anna Maria! Ets insubornable al servei de la poesia. Gràcies pels teus versos.