LA BELLA ARQUITECTURA

La bella arquitectura del teu cos
m’accelera el batec del doll frenètic
que sacseja el meu cor de poetessa,
com un preludi que desferma els somnis.
El teu cos sinuós es branda arreu
amb càlids vents de primavera,
i et deixa la rosada sobre els pètals
unes perles d’humida transparència.
Encesa la mirada amb foc etern
desprens guspires d’un fugaç desig,
mentre la teva cort fidel t’admira
com la reina fadada del jardí.
Voluptuosa atreus els ulls del món
com la més fascinant rosa d’abril!