El foc santjoaner ja fa caliu
en el cor bategant de Ciutadella,
i aquest caliu inflama il·lusió,
arreu, arreu dels set punts cardinals.
L’astre sol ens envia un mut missatge
amb les lletres pintades de fil d’or.
La festa augura els màgics caragols
i els cavalls senten aquell foc intern
que els fustiga els sentits amb raigs de goig
amb llaçades florides dels estels.
Els cavallers frisosos els guarneixen,
mentre el dia obre l’arc de la nit nua.
El gin i llimonada llisca eufòric,
com una torrentera desfermada
als colls assedegats dels embruixats,
criden ensems tambor i flabiol
a la magna qualcada que comença
amb folls càntics que arriben fins al cel.
La melodia que ens agita el cor
aborda les grans prades siderals,
del nostre Déu, com una oració,
que crida amb joia: VISCA SANT JOANT!
