AIGUA MARINA

Vora del mar teixia el meu bressol
la goja de les aigües costaneres
i la brisa marina es feia alè
del meu batec de vida entre les ones.
Rínxols de blanca escuma i melodia
em van acaronar el primer dels sons
i es filtrava en les venes el murmnuri
de la cançó ancestral mediterrània.
Jo en porto el ritme imprès a la medul·la
perquè [...]

Llegeix el fil sencer »

LA CÈL·LULA VAMPIRA

La cèl·lula es renova en el meu cos;
sols menja del teu cos afamegada
i es fa golafre del teu moll de l’os,
igual que una vampira recremada.
I tota es vol omplir només de tu
i, sense el teu verí, se sent malmesa;
si no és el teu amor, deixa la presa,
malgrat hagi d’estar sempre en dejú.
En el meu cos [...]

Llegeix el fil sencer »

ARCA TEL·LÚRICA

                                           -Trebalúger-
Una sofisticada arquitectura
et cenyeix la cintura
que engalana l’espai i tot l’oratge
i realça el teu aire femení
com una mitja lluna de setí.
Llavors, la immensa plana
et retalla uns volants
amb el foc verge de la clorofil·la.
I el teu cabell s’arrisa amb la remor
serena de les ones
que es desfan, davant teu, de passió.
I el mar, que resta enamorat
de [...]

Llegeix el fil sencer »

VENTALL D’IVORI

                                             -Son Xoriguer-
Escopinya dentada de rocam
que et plau de ser la més salvatge.
Tota la corba del teu arc dibuixes
entre els esculls més baixos que et cenyeixen.
Però t’encanta d’ésser diferent
perquè t’estens com un ventall d’ivori
curull de filigranes sense fi.
I t’escolpeix morbosa la marea
amb un vaivé dels rínxols d’ona brava;
ensems també es barreja el còsmic cel
amb l’aigua [...]

Llegeix el fil sencer »

DE MOLT ENDINTRE…

De molt endintre et parlo amb la veu muda
i aquest ressó que sents ben sord, amor,
em surt de l’ànima!
Perquè en cada paraula hi ha la llum
invisible d’on vessa el sentiment.
Del mateix raig te’l dono,
del raig mateix me’l dóna Déu,
i així, amor meu, és com et parlo…

Llegeix el fil sencer »

AMOR ABSOLUT

I cada pètal de la rosa,
callant, em parla amb dolça veu,
i en cada aroma resta escrita
la paraula que rima amb l’amor absolut,
mentre els llavis escolten la crida
que ens obliga a besar-nos
quan els ulls, cor endins, fan d’imant
i ens domina una força inconeguda.
Llavors en els teus braços sóc la flor
que et deixa un raig de llum.
I [...]

Llegeix el fil sencer »

COM ELS ÀTOMS…

Com els àtoms que en cèl·lula es mouen,
radiants de claror com la neu,
els meus ulls massa febles se’m clouen
pel desig de mirar-te, amor meu.
¿Com podria sens tu perdurar
en el bosc de paranys, deleteri,
que la vida ens amaga a la mà…?
Si tu ets per a mi l’encanteri,
l’aliment del meu cor, tan humà
que prop teu no vol [...]

Llegeix el fil sencer »

POEMA XXVI

En el record absurd de l’univers,
va perdurant, però,
la tècnica esotèrica, ancestral,
renovadora de llavors i estigmes.
Sols cal mirar cada un dels elements
amb l’ull d’una ciència quasi infusa,
per valorar l’alta perfecció
de la Natura viva i ordenada:
com un immens disquet
on s’arxiva la seva trajectòria
en la unitat del Tot.
La ment no ho pot comprendre i vol entendre
malgrat, però, que [...]

Llegeix el fil sencer »

POEMA XXVII

Sóc un programa més del gran Ordinador,
com un retall de somni que viatga
en la barca fantasma del déu Cronos
vers un espai ignot i port desconegut,
on el meu sentiment cerca un refugi
als pavellons secrets de l’infinit.
Mentre la barca còsmica navega
per invisibles costes,
la meva ment abasta paradisos!

Llegeix el fil sencer »

TERRA RESSECA

                                                  Amèrica del nord i central
El pèndol de la història
marca el ritme del vell, nou continent.
Terra salvatge
que aculls uns homes adobats amb foc
i nodrits amb verins del gran desert.
Solquen veloços unes prades verges
menats per un terral de passió.
Com la nit d’atzebeja
els seus cabells fulguren
i revolen als cims d’aquells [...]

Llegeix el fil sencer »