AIGUA MARINA

Vora del mar teixia el meu bressol la goja de les aigües costaneres i la brisa marina es feia alè del meu batec de vida entre les ones. Rínxols de blanca escuma i melodia em van acaronar el primer dels sons i es filtrava en les venes el murmnuri de la cançó ancestral mediterrània. Jo [...]

Llegeix el fil sencer »

LA CÈL·LULA VAMPIRA

La cèl·lula es renova en el meu cos; sols menja del teu cos afamegada i es fa golafre del teu moll de l’os, igual que una vampira recremada. I tota es vol omplir només de tu i, sense el teu verí, se sent malmesa; si no és el teu amor, deixa la presa, malgrat hagi [...]

Llegeix el fil sencer »

ARCA TEL·LÚRICA

                                           -Trebalúger- Una sofisticada arquitectura et cenyeix la cintura que engalana l’espai i tot l’oratge i realça el teu aire femení com una mitja lluna de setí. Llavors, la immensa plana et retalla uns volants amb el foc verge de la clorofil·la. I el teu cabell s’arrisa amb la remor serena de les ones que [...]

Llegeix el fil sencer »

VENTALL D’IVORI

                                             -Son Xoriguer- Escopinya dentada de rocam que et plau de ser la més salvatge. Tota la corba del teu arc dibuixes entre els esculls més baixos que et cenyeixen. Però t’encanta d’ésser diferent perquè t’estens com un ventall d’ivori curull de filigranes sense fi. I t’escolpeix morbosa la marea amb un vaivé dels rínxols [...]

Llegeix el fil sencer »

DE MOLT ENDINTRE…

De molt endintre et parlo amb la veu muda i aquest ressó que sents ben sord, amor, em surt de l’ànima! Perquè en cada paraula hi ha la llum invisible d’on vessa el sentiment. Del mateix raig te’l dono, del raig mateix me’l dóna Déu, i així, amor meu, és com et parlo…

Llegeix el fil sencer »

AMOR ABSOLUT

I cada pètal de la rosa, callant, em parla amb dolça veu, i en cada aroma resta escrita la paraula que rima amb l’amor absolut, mentre els llavis escolten la crida que ens obliga a besar-nos quan els ulls, cor endins, fan d’imant i ens domina una força inconeguda. Llavors en els teus braços sóc [...]

Llegeix el fil sencer »

COM ELS ÀTOMS…

Com els àtoms que en cèl·lula es mouen, radiants de claror com la neu, els meus ulls massa febles se’m clouen pel desig de mirar-te, amor meu. ¿Com podria sens tu perdurar en el bosc de paranys, deleteri, que la vida ens amaga a la mà…? Si tu ets per a mi l’encanteri, l’aliment del [...]

Llegeix el fil sencer »

POEMA XXVI

En el record absurd de l’univers, va perdurant, però, la tècnica esotèrica, ancestral, renovadora de llavors i estigmes. Sols cal mirar cada un dels elements amb l’ull d’una ciència quasi infusa, per valorar l’alta perfecció de la Natura viva i ordenada: com un immens disquet on s’arxiva la seva trajectòria en la unitat del Tot. [...]

Llegeix el fil sencer »

POEMA XXVII

Sóc un programa més del gran Ordinador, com un retall de somni que viatga en la barca fantasma del déu Cronos vers un espai ignot i port desconegut, on el meu sentiment cerca un refugi als pavellons secrets de l’infinit. Mentre la barca còsmica navega per invisibles costes, la meva ment abasta paradisos!

Llegeix el fil sencer »

TERRA RESSECA

                                                  Amèrica del nord i central El pèndol de la història marca el ritme del vell, nou continent. Terra salvatge que aculls uns homes adobats amb foc i nodrits amb verins del gran desert. Solquen veloços unes prades verges menats per un terral de passió. Com la nit [...]

Llegeix el fil sencer »