CLAVELLS VERMELLS

Les paraules florien als teus llavis com uns clavells vermells d’amor encesos. Però, tan aviat com foren dites, es van fondre una a una dins l’escuma… Les paraules encara avui em ressonen, i amb un silenci d’eco es repeteixen… Dolceses que s’estimben en les ones, escumegen salobres els clavells, i en els llavis es tornen [...]

Llegeix el fil sencer »

CONSTRICTOR

I se sent el fibló del xaloc que fa moure el vestit de les dunes, mentre volen uns vels de vent ocre, agafats amb agulles d’estendre al terrat impossible del temps. M’arrossego per l’ombra del dia com ho han els serpents de la nit, i sols repto per sorres desèrtiques que engoleix el vertigen insomne [...]

Llegeix el fil sencer »