CLAVELLS VERMELLS

Les paraules florien als teus llavis
com uns clavells vermells d’amor encesos.
Però, tan aviat com foren dites,
es van fondre una a una dins l’escuma…
Les paraules encara avui em ressonen,
i amb un silenci d’eco es repeteixen…
Dolceses que s’estimben en les ones,
escumegen salobres els clavells,
i en els llavis es tornen flors de sal!

Llegeix el fil sencer »

CONSTRICTOR

I se sent el fibló del xaloc
que fa moure el vestit de les dunes,
mentre volen uns vels de vent ocre,
agafats amb agulles d’estendre
al terrat impossible del temps.
M’arrossego per l’ombra del dia
com ho han els serpents de la nit,
i sols repto per sorres desèrtiques
que engoleix el vertigen insomne
d’un rellotge d’arena infinit!

Llegeix el fil sencer »