ARCA TEL·LÚRICA

                                           -Trebalúger-
Una sofisticada arquitectura
et cenyeix la cintura
que engalana l’espai i tot l’oratge
i realça el teu aire femení
com una mitja lluna de setí.
Llavors, la immensa plana
et retalla uns volants
amb el foc verge de la clorofil·la.
I el teu cabell s’arrisa amb la remor
serena de les ones
que es desfan, davant teu, de passió.
I el mar, que resta enamorat
de [...]

Llegeix el fil sencer »

VENTALL D’IVORI

                                             -Son Xoriguer-
Escopinya dentada de rocam
que et plau de ser la més salvatge.
Tota la corba del teu arc dibuixes
entre els esculls més baixos que et cenyeixen.
Però t’encanta d’ésser diferent
perquè t’estens com un ventall d’ivori
curull de filigranes sense fi.
I t’escolpeix morbosa la marea
amb un vaivé dels rínxols d’ona brava;
ensems també es barreja el còsmic cel
amb l’aigua [...]

Llegeix el fil sencer »