POEMA XXVI

En el record absurd de l’univers,
va perdurant, però,
la tècnica esotèrica, ancestral,
renovadora de llavors i estigmes.
Sols cal mirar cada un dels elements
amb l’ull d’una ciència quasi infusa,
per valorar l’alta perfecció
de la Natura viva i ordenada:
com un immens disquet
on s’arxiva la seva trajectòria
en la unitat del Tot.
La ment no ho pot comprendre i vol entendre
malgrat, però, que [...]

Llegeix el fil sencer »

POEMA XXVII

Sóc un programa més del gran Ordinador,
com un retall de somni que viatga
en la barca fantasma del déu Cronos
vers un espai ignot i port desconegut,
on el meu sentiment cerca un refugi
als pavellons secrets de l’infinit.
Mentre la barca còsmica navega
per invisibles costes,
la meva ment abasta paradisos!

Llegeix el fil sencer »