Feeds:
Entrades
Comentaris

LA PARAULA DE L’AMOR

En la terra escollida d’Orient
va néixer un Nen en un paratge
de palmeres on venten l’airecel
lluminós que bressola el nom de Déu.

Pregona la paraula de l’amor
per l’home que respira inquietud
al cor per adorar la meravella
del seu miracle encisador de joia.

Tanta bellesa insòlita ha creat
que em sorprèn cada dia de la vida,
com un regal que m’ha donat el cel
i aquest regal m’emplena de misteri.

El trobo en la planura de Betlem
i el Nen em parla de l’amor del Pare

com l’únic condiment per salvar el món!

CARATULA MARAGDINES

MARAGDINES és un llibre molt original, ja que l’autora ha poetitzat la majoria de platges de Menorca com homenatge a la seva terra. Gairebé tota l’obra és una peça de imatgeria poètica que és culmina amb un mar abundós de metàfores on s’emmirallen en la font íntima de la seva ànima.

Veu: Anna-Maria Ticoulat Coll

Format: mp3 (Amazon)

ROSA DE ROBÍ

La llum nocturna m’il·lumina els llavis
amb el roig d’una rosa de robí,
que desfullo amb el bes encès d’amor
en el recinte màgic d’un jardí.

Els rosers em perfumen la mirada
en un moment romàntic que dibuixa,
sense paraules, les sensacions
que inunden el meu cor enamorat.

En cada bes ens crema els sentis nus
que suren als folls porus de la pell
amb una esgarrifança torbadora
on trobem que reneix la il·lusió.

Cada volta que els nostres llavis senten
l’imant de la cascada d’energia,

ens uneix aquest bes desesperat!

MAI NO ESTIC SOLA…

Mai no estic sola al meu espai eteri:
l’àngel del dia em vetlla amb ull de foc
i sento l’escalfor del mut misteri
que em rega l’esperit a poc a poc…
Potser per dar-me aquell secret d’altura
que cullo com si fos fruita madura.

Mai no estic sola dins de l’univers
perquè la nit, quan fa conreu de gebre
em dicta entre mil flames cada vers
que es fa caliu al cor d’invicta febre.
Interna paradoxa que em captiva
i em fa sentir, morint-me molt més viva.

Mai no estic sola, ni en l’adversitat.
Només el cel ho sap, que sóc covarda,
però em fa viure sense pietat
un somni de migdia en plena tarda.
I omple amb clarors de l’ànima els meus ulls
mentre que el cos s’esberla en els esculls.

Malgrat tots els turments de cada jorn
jo fujo pel destí, sense retorn.
I tinc una veu dintre que em consola
perquè, sense ningú, mai no estic sola!

MISTERI DE L’ADVENT

El sol s’enfonsa al pou de l’horitzó
i un cometa diàfan il·lumina
tota la fosca blava de Betlem
amb la cascada de la seva cua.

La llum guia els pastors vers el pesebre
on ha nascut un Nen entre la palla,
la mare el mire amb els ulls plens de goig
a l’escalf d’una mula i un bou mans.

Un àngel glorifica aquesta nit
que anuncia la bona nova al món
amb la promesa que sublima els cors
amb la paraula de l’amor diví.

l’advent és un misteri que traspassa
el temps mortal que dignifica l’ànima

des del primer sant dia cristià!

Les estrelles es veuen infinites

i la lluna es relaxa a dalt del cel,

quan l’alba esclata la tintura màgica

deixa anar plomes de rosada boira.

 

L’astre balla en l’arcada gloriosa,

el jorn augura ser el millor de l’any

i els cavalls estrenen aquell llustre

que captiva l’aurora, com un sol,

 

En l’esplanada passen orgullosos,

com uns herois d’aquelles justes èpiques

que desfilen per places i carrers,

talment uns semidéus de temps remot.

 

Sant Joan marca el ritme de les hores

i el cos es mou al seu frenètic vol,

 

mentre exhalo els xerics de Sant Joan!

 

En una nit d’immensa quietud
les estrelles rutilen d’esplendor
i n’hi ha una que s’ha empolainat de gala
amb la cua lluminosa de la glòria.

I tot el cel celebra el naixement
del Salvador que redimirà el món,
i una remor de les pregàries dels àngels
ens omple el so diví que vessa pau.

I un suau tintineig de pols d’estrelles
es fa cant de bressol pel dolç infant,
mentre la Mare el gronxa amb foc d’amor
i el seu Pare el contempla complagut.

El fa hereu de les ànimes mortals
i del turment que du ésser el fill de Déu,

mes li posa als seus peus tot l’univers!